Les dones viatgeres no tenen por a la realitat androcèntrica
- educasex2018
- 20 nov 2018
- 2 Min. de lectura
Quantes dones es troben al capdavant dels telenotícies? Quantes són
propietàries de mitjans de comunicació? Quina funció ocupen les dones en els
mitjans? Com és la seva remuneració respecte a la dels seus companys del
gènere masculí? La realitat és que únicament el 25 per cent de les notícies són
reportades per les dones i els temes estan sempre relacionats amb l'educació,
salut, moda, segons dades aportades pel Coordinador de Comunicació i
Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona a la "VII jornada de
comunicació, viatges, i aventura", dedicada a la dona viatgera.
A l'hora de buscar una veu qualificada per opinar sobre temàtiques noticioses,
es prefereix consultar a un home abans que donar visibilitat a expertes del
gènere femení. La igualtat que els mitjans proclamen no es reflecteix en les
seves plantilles. La baixa presència del gènere femení en els alts càrrecs dels
mitjans, fa encara més evident en assenyalar que el 51,8% dels periodistes del
país són dones. Però s'incrementa encara més en constatar que el 60% de
l'alumnat en carreres de Ciències de la Informació és femení. Així que, són més
les dones que estudien carreres vinculades al Periodisme, més les que es
dediquen a aquesta activitat, però menys les que aconsegueixen fer-se un lloc
en els llocs més importants dels mitjans.
Segons el Santiago Tejedor, hi ha sis grans problemes que avui dia les dones
han d'afrontar respecte als homes: justificar els seus assoliments, entrar en
camps "exclusius per a homes", les agressions, la percepció de menys
credibilitat si prové d'elles, els assajos a les redaccions i la manca de dones en
les redaccions i alts càrrecs. "Vivim en una anormalitat aclaparadora, sabem
que la normalitat no existeix", va dir la Carme Ferré, Vicedegana de la Facultat
de Ciències de la Comunicació. També la Margarita Arrboix, redactora de la
UAB, va afirmar que és evident que estem en una societat androgènica i és
complicada sortir d'ella i, ja que el feminisme està de moda hem d'aprofitar-ho
per poder canviar aquestes situacions.
Tot i això, la Pepa Roma, escriptora i periodista va reivindicar que hi ha un
camp important per fer, ja que veiem majoria de dones en les redaccions però
no a la recerca de la informació. Que aportem al món que vivim les dones?,
anar a mirar el món amb els nostres propis ulls, és a dir, s'ha afirmat que les
narratives de viatge escrites per dones són diferents de les escrites pels homes
i que la seva mirada sobre l'Orient és menys despectiva i pots mostrar coses
que mai han sigut mostrades. Per exemple, l'escriptora Ana Maria Briongos quan va viatjar al món musulmà, amb el burca era invisible i li va semblar interessant aquesta manera de mirar aquesta cultura. Si hagués estat un home, no hauria pogut entendre aquesta mirada del món àrab. Això, li va permetre entrar en aquest món d'una manera que molt poca gent pot. Tot i això, va afegir que viatjar molt per treball i ser dona és una feina molt complicada. És per això que hem de superar la desigualtat de gènere en aquest camp fent el nostre camí sense la necessitat de copiar els homes. A més, no hem de dubtar en viatjar soles o només amb dones, hem de conèixer l'entorn polític, social i econòmic d'on anem per qüestió de respecte. En
definitiva, ens hem d'enfrontar a la realitat androcèntrica sense por a fer el
nostre propi camí soles.
Ana María González
コメント