Educació en MIL: Una necessitat bàsica en un entorn infoxicat

Tractant la temàtica del MIL (Media Information Literacy), la Jornada del 30 de novembre celebrada a l’Aula Magna de la Facultat de Comunicació de la UAB, va posar en evidència la importància d’educar la ciutadania sobre l’accés, la creació i la comprensió crítica de contingut en un ampli ventall de mitjans.

Actualment ens trobem en un context infoxicat, és a dir, un entorn definit per una sobrecàrrega informativa que dificulta la comprensió total de la informació per part dels receptors. La quantitat d’informació que ens arriba a través de diversos canals cada vegada més diversificats (xarxes socials, correu electrònic, mitjans digitals, etcètera), augmenta el risc de caure en la desinformació o l’engany, arrel de fake news, falses alarmes o informació de baixa qualitat. Aquests inputs que rebem dia rere dia condicionen el nostre coneixement i també el dels nens, adolescents i joves, que utilitzen tot tipus d’aparells electrònics.

Per tal que puguin fer-ne un bon ús els calen professionals que els eduquin sobre la identificació de la informació veraç. Cal ensenyar a la població a consumir aquells mitjans que posen la rigorositat i el contrast per sobre de la immediatesa. D’aquesta manera, s’aconseguirà que la ciutadania estigui més preparada i que “la gent sigui crítica a través d’una informació més completa”, afirmava Mònica Lablanca, directora del mitjà Cugat.cat. Així doncs, la tasca educativa té un paper fonamental en la identificació de la informació de valor.

És necessària una assignatura de comunicació i llenguatges que ensenyi als nens des que són petits els principis de la competència informacional, per tal que aquests la desenvolupin al llarg dels anys. Tal i com recordava Marta Civil, investigadora de l'InCom‐UAB “els hàbits s’adquireixen a partir dels 6 anys”.

Aquesta alfabetització informacional i mediàtica es pot fer a través de diverses activitats. Des de jocs, tallers o vídeos pels més menuts fins a presentacions, classes o exposicions pels més grans. A banda del treball educatiu que cal fer a les escoles i instituts, també fa falta l’ampliació dels segments d’edat i dels àmbits informatius que es tracten. La importància de tot plegat “recau en els mentors que puguin portar l’educació tan a casals d’avis com als col·legis”, com bé deia Núria de José, cap de projectes a La Xarxa (Xarxa Audiovisual Local) i membre del Col·legi de Periodistes.

Així doncs, és igual d’essencial el media literacy pels nens i joves que per la gent gran. Al cap i a la fi, tots formen part d’una ciutadania que es troba en necessitat d’aprendre a ser crítica amb els mitjans i de millorar la seva actitud en vers el que rep.

Violeta Julbe